Dimarts, 02 Juny 2015 10:53

Paga-li, Joan: Història i tradició

Avui us deixem amb un conte, un conte que ens toca de ben aprop i que no estem acostumats a sentir:

EL PAGA-LI, JOAN: HISTÒRIA I TRADICIÓ

"El Paga-li, Joan, és una manifestació artística autòctona que identifica, honora i honestament enorgulleix tot un poble". Una dansa que cada any es balla per Sant Pere el 29 de juny, en l'acte central de la Festa Major de Sant Cugat del Vallès.

La dansa del Paga-li, Joan, aplega una gran multitud de ciutadans i ciutadanes als jardins del Monestir per ballar, guaitar i gaudir de la bellesa plàstica i coreogràfica d'aquesta manifestació folklòrica.

És força difícil esbrinar l'origen del Paga-li, Joan d'un cert aire arabesc pel que fa a la melodia i d'una elegància senyorial en cadascun dels moviments. Probablement, l'aparició del ball, també anomenat del Vano i el Ram, s'escaigué en el segle XVIII. El ball té connotacions pròpies del Ball Pla que, també, es balla en parella i simbolitza el temps de festeig. Els diferents moviments del Paga-li, Joan es desenvolupen en una rotllana que evoluciona amb la música de la cobla.

Al segle XIX, l'acompanyament musical era a càrrec dels Grallers de Can Miró, un grup de pagesos que interpretaven la música al so d'una tenora, una gralla i un fiscorn. En Gumersind Auladell i Trabal orquestrà la música del ball l'any 1893. Domènec Oristrell i Fàbregas arranjà el ball per a cobla l'any 1922. L'any 1952, el mestre Xavier Azqueta harmonitzà i arreglà la música per a l'Orfeó Sant Cugat i Eugeni Canas completà la lletra amb noves estrofes. L'estrena tingué lloc el mateix any, el 20 de juliol, a la Unió Santcugatenca. A principis dels anys setanta, el mestre Josep Ferré estrenà una nova harmonització instrumental a quatre veus del Paga-li, Joan que dedicà al mestre Xavier Azqueta i a la Coral Sant Cugat de CMSC. A partir de la melodia popular del Paga-li, Joan, el músic Josep Carbonell va composar l'obra Simfonia Concertant estrenada per L'Orquestra de Cambra Sant Cugat el 21 d'Octubre de 1994 al Teatre Auditori.

Com moltes altres danses, el Paga-li, Joan, ha anat sofrint petites transformacions fruit de la inventiva, l'aportació d'altres balls i la imaginació i creativitat del poble.

Capítol a part mereixen Francesc Vila i Trabal en Bal i el mateix Eugeni Canas i Auladell que foren, durant molts anys, els administradors i continuadors d'aquesta nostra tradició. S'havien d'encarregar d'animar a petits i grans a ballar el Paga-li, Joan i de recaptar diners pel manteniment de la festa, tot venent vanos i rams.

En un moment que la crisi econòmica amenaçava el manteniment de la festa, i d'acord amb el senyor rector, una parella d'administradors assistia a les bodes i es col·locava al portal de l'església per tal de recaptar fons. Estenien una faixa de costat a costat i els nuvis no passaven sense dipositar una dobleta de cinc duros i una unça d'or, segons el nivell econòmic de la parella. Aquesta era una tasca que es repetia durant tot l'any.

Aquests darrers anys tant l'Esbart Sant Cugat com el grup Mediterrània de la Unió Santcugatenca l'han exhibit i passejat arreu, i han donat a conèixer la nostra dansa més enllà de casa nostra.

Actualment, la festa compta amb la presència de dos dansaires d'excepció: els nostres gegants, en Joan i la Marieta que llueixen el vano i el ram tal i com s'escau a la lletra de la cançó.

El ball del Paga-li, Joan sembla estar inspirat en una vella cançó amb diferents variants, que els nostres avis havien taralejat al camp, als tallers o fent la feina a casa. Això succeïa en aquell temps en què la gent acostumava a cantar mentre treballava.

Segons en Joan Tortosa, el Paga-li, Joan ja es ballava fa tres cents anys. "Les seves poques i simples notes, sense rebuscaments ni floritures especials, la seva melodia fàcil i cadenciosa i la seva lletra estranya i incomprensible, eren la primera joguina musical de tots els infants"

Aquestes són algunes variants de les més antigues tonades:

Pagal-li, Joan,
a la Marieta;
paga-li, Joan,
un vano i un ram.

Com li pagaré,
si no tinc cap pesseta;
com li pagaré,
si no tinc cap diner.

No li vull pagar,
perquè no el voldria;
no li vull pagar,
perquè no el voldrà.

I també:

Mitja pesseta el vano,
dos rals el ram.
Paga-li, Joan.

Mitja pesseta el vano,
cinc sous i mig el ram.
Paga-li, Joan.

Set sous les coques, noies,
mitja pesseta el ram.
Paga-li, Joan.

Dos sous i mig el vano,
cinc sous i mig el ram.
Paga-li, Joan.

Dos sous i mig el vano,
mitja pesseta el ram.
Paga-li, Joan.

El Paga-li, Joan santcugatenc ha rebut diverses denominacions a través del temps i les circumstàncies: Ball del Ram, Ball dels Rams, Ball del Vano, i la més recent, Ball del Vano i el Ram.

El Paga-li, Joan és un element diferenciador, que cohesiona els santcugatencs i manté vives les nostres arrels més profundes.

L'any 2001, es va crear la Comissió del Paga-li, Joan per tal de potenciar la nostra dansa més emblemàtica i representativa i fer-la encara més participativa i donar-la a conèixer als nous santcugatencs i a la resta de Catalunya.

A Sant Cugat del Vallès, l'Ajuntament, la Comissió de Festes i els ciutadans que valoren i estimen el nostre patrimoni, volen que la festa evolucioni i s'adapti als temps actuals.

Esperem que us hagi agradat! Recordeu que el proper 29 de juny ho podeu viure en directe al Monestir de Sant Cugat del Vallès.