Dimarts, 20 Setembre 2016 12:26

Excursió al Congost de Mont-rebei

Avui ens endinsem a l'espectacular congost de Mont-rebei pel seu costat septentrional, des de l'aparcament de la Masieta fins al pont penjant de Montfalcó

Comencem la ruta del congost de Mont-rebei a la Masieta (0:00h - 512m), un espai on hi trobem un gran aparcament, un punt d'informació -amb un guarda que ens pot facilitar material imprès informatiu sobre la Reserva Natural-, banys i diverses taules de pícnic. El punt d'informació està obert de 9h a 17h tots els dissabtes, diumenges, festius i ponts des del mes de març fins a mitjans de desembre i tots els dies entre l'1 de juliol i el 31 d'agost (està tancat des de Nadal fins al mes de febrer). Aparcament i punt d'informació de la Masieta, punt d'inici del nostre recorregut.
Des de la caseta del punt d'informació dirigim les nostres passes cap al SO. Deixem a l'esquerra un corriol estret que va seguint els plecs del relleu i prenem el camí principal, més evident, que està marcat amb marques de pintura blanques i vermelles i ens indica que es tracta d'un sender de gran recorregut (GR). En aquest cas és un tram del GR 1, que travessa tot el Prepirineu sortint des del poble empordanès de Sant Martí d'Empúries al golf de Roses. Tot just sortint de l'aparcament seguim les marques blanques i vermelles del GR 1.

El camí és ample i planer i progressa per la riba esquerra del riu Noguera Ribagorçana.

A davant nostre, cap al S-SO, hi veiem l'ombrívola cara nord del Montsec, amb el colossal tall que el riu Noguera Ribagorçana ha excavat a la roca i amb els extensos boscos d'alzinar muntanyenc que davallen des dels cims del Montsec d'Estall (costat occidental i aragonès del riu) i del Montsec d'Ares (costat oriental i català). Si mirem cap a la nostra dreta, a l'altra banda del riu i per sobre d'un precipici, veurem que hi despunten dues construccions del segle XI que vigilen l'entrada septentrional del congost: una és religiosa i l'altra militar. La primera és l'ermita romànica de la Mare de Déu del Congost i la segona és el castell de Girbeta, també conegut com a castell dels Moros (durant l'Edat Mitjana aquest territori de frontera, porta d'entrada a la Ribagorça, fou molt disputat per àrabs i francs). Ja es veuen les faldes septentrionals del Montsec d'Ares i el Montsec d'Estall, dividits pel congost de Mont-rebei.
 
El camí és planer i va seguint la riba del Noguera Ribagorçana, que tenim a la nostra dreta. Si bé avui en dia aquesta zona és fangosa i estacionalment pot quedar coberta quan s'omple l'embassament de Canelles, antigament era una zona de conreu coneguda com l'Horta del Pinell. El camí s'allunya al màxim del riu per tal d'evitar possibles crescudes. Després de sortejar el barranc del Pinell veiem, a la nostra esquerra, el roure mil·lenari de Sant Jaume, un arbre monumental. A mesura que anem avançant, la vall es va fent més estreta.

El camí ressegueix un llom rocallós i puja uns metres fins al  pont del barranc de Sant Jaume (0:15h - 496m). El pont penjant del barranc de Sant Jaume.

Travessem aquest pont penjant metàl·lic. Si som un grup de diverses persones, hem de vigilar de no passar tots alhora, és recomanable deixar un espai de seguretat de mínim 5m. Si l'embassament està ple, a vegades s'hi veuen peixos com la perca americana ("black bass", introduït per a la pesca durant els anys seixanta), el lluç de riu, el lluç perca, el barb, la carpa o grans exemplars de truita de riu. El pont penjant de Sant Jaume.
 
Un cop a l'altra banda del barranc el sender es fa més estret. Avancem per un terreny d'alzines i sotabosc mediterrani, seguint sempre les marques blanques i vermelles del GR. La vall es fa cada cop més estreta i en uns 15 minuts arribem a l'inici del congost de Mont-rebei (0:30h - 502m). Deixem enrere a la dreta el senderó de l'antic camí que travessava el congost, i que quan el pantà de Canelles està ple d'aigua queda completament cobert. És un camí perillós perquè no està equipat i, a més a més, poden caure-hi pedres per esllavissades naturals o provocades pels senderistes que recorren el camí de dalt. Després d'un tram boscós, el camí es fa més estret i s'arrapa a la paret: hem arribat al congost!

Ja des del primer instant, el congost ens deixa estupefactes: les parets de roca ens engoleixen mentre anem seguint el camí, que cada cop és més estret. Després d'un gir pronunciat cap a l'esquerra, flanquejant un esperó rocallós, ens endinsem en les profunditats del congost. Les altíssimes parets de roca calcària del Terciari donen recer a algunes plantes de gran bellesa: la corona de rei , l'orella d'ós, diverses varietats de crespinell i d'altres plantes rupícoles. Arrapats a la paret, admirem la bellesa salvatge que ens envolta.
 
El corriol per on avancem presenta, a la dreta, una timba que oscil·la entre els 40m i els 60m de caiguda vertical fins al riu. L'amplada del camí (entre 0,6m i 1,5m) és suficient per poder avançar amb seguretat durant tot el recorregut i, afortunadament, els passos més estrets són els menys exposats. Tot i així, si algú ho passa malament o pateix de vertigen, recomanem ser molt prudents i tornar enrere. Per tal de facilitar el trànsit dels excursionistes, hi ha instal·lats passamans a la paret. Val a dir, però, que hi ha alguns trams que no tenen passamans i d'altres on aquests s'han desprès. Caminem sota parets rocalloses de més de 500m d'alçada.Si el pantà té poca aigua, podem albirar el camí vell del congost, que passa per sota del nou, per on avancem nosaltres.En algun punt la distància entre les dues parets del congost és de només 20m.També és possible visitar el congost amb caiac.Grup de persones amb caiac.

Al mig del congost ens trobarem un túnel i una petita terrassa amb un banc, que probablement trobarem ple d'excursionistes que contemplen el grandiós espectacle que la natura ens ofereix. Túnel.Sortim del túnel i continuem el recorregut pel congost.Una petita terrassa amb bancs que faciliten el descans i la contemplació d'aquest gran espectacle natural.
Després d'un gir pronunciat cap a l'esquerra, el corriol passa per una petita torrentera que desemboca al riu. Aquí hem d'estar molt atents: mig amagat a la nostra esquerra, hi ha un senderó que s'enfilaabrupte per entre alzines i boixos fins a la cova Colomera. Abandonem una estona el camí principal i pugem per aquest senderó empinat. Hi ha un parell de ressalts equipats amb esglaons clavats a la roca i amb cadenes. En qualsevol cas, en cap moment tenim sensació de buit. Després d'un revolt tancat a l'esquerra arribem a un torrent. Si el remuntem amunt, podem visitar la cova Colomera.El torrent està equipat amb esglaons metàl·lics i cadenes per tal de facilitar la progressió.

Ajudant-nos amb les mans i seguint les fites de pedra, en 10 minuts arribem a la cova Colomera (0:55h - 635m), una cavitat molt alta i profunda. 
 

Hem sortit del congost i aviat arribem al trencall de la Pertusa / Montfalcó (1:20h - 595m), on hi trobem un panell explicatiu de l'Espai Natural del Congost de Mont-rebei i del Camí Natural de Montfalcó. Nosaltres ens desviem cap a la dreta en direcció a Montfalcó, deixant enrere el GR 1, que continua cap al Mas Carlets i la Pertusa. Si mirem cap avall (SO), podem veure un congost minúscul, en comparació amb el de Mont-rebei; és el congost del Seguer, que des de fa uns anys ha agafat importància perquè s'hi ha construït un pont penjant metàl·lic que comunica, a peu, el Montsec d'Ares (català) amb el Montsec d'Estall (aragonès) i el poble de Montfalcó. Podem veure les vertiginoses passarel·les de fusta que remunten la cinglera aragonesa. Aquest camí s'ha convertit, juntament amb els caiacs, en l'atracció més popular del congost de Mont-rebei. 

Hem sortit del congost i aviat arribem al trencall de la Pertusa / Montfalcó (1:20h - 595m), on hi trobem un panell explicatiu de l'Espai Natural del Congost de Mont-rebei i del Camí Natural de Montfalcó. Nosaltres ens desviem cap a la dreta en direcció a Montfalcó, deixant enrere el GR 1, que continua cap al Mas Carlets i la Pertusa. Si mirem cap avall (SO), podem veure un congost minúscul, en comparació amb el de Mont-rebei; és el congost del Seguer, que des de fa uns anys ha agafat importància perquè s'hi ha construït un pont penjant metàl·lic que comunica, a peu, el Montsec d'Ares (català) amb el Montsec d'Estall (aragonès) i el poble de Montfalcó. Podem veure les vertiginoses passarel·les de fusta que remunten la cinglera aragonesa. Aquest camí s'ha convertit, juntament amb els caiacs, en l'atracció més popular del congost de Mont-rebei.

Davallem fins al congost de Seguer i arribem a l'impressionant pont penjant de Montfalcó (1:35h - 510m). Caminar fins a la meitat del pont és molt recomanable: les vistes que tenim de la boca sud del congost de Mont-rebei des d'aquest punt ens quedaran gravades a la retina per sempre. Si tenim temps i ganes, també podem caminar fins a les passarel·les, però llavors haurem de calcular 1:00h més per fer l'anada i la tornada.

Després de gaudir de les sensacionals vistes del congost, només ens queda tornar fins al punt d'inici de la ruta seguint el mateix camí per on hem vingut. Així doncs, creuem ara el congost de Mont-rebei, aquest cop de S a N, fins que finalment arribem a la Masieta (3:10h - 512m). 

 

Un recorregut espectacular que us animem a vivenciar!